si a algú l'interessa regalar "una àvia en bolquers" amb dedicatòria de l'autora, pot adreçar-se a roserblog@gmail.com

Com es va gestar la coberta?

L’editorial em va demanar si tenia cap preferència i jo vaig fer la consulta a la Núria López. Ella em va contestar:

“Després de llegir el que m’has enviat, he vist que es tracta de reflexions que tenen la mirada cap al futur, però també et demanen endreçar el teu passat, revisar la teva pròpia infantesa....

Ho he deixat madurar per la nit (em va bé, molts cops fer-ho així) i he pensat: d'una banda, quant a color el blau turquesa, brillant, per la vitalitat que desprèn el teu projecte. Després he pensat en un objecte que per a mi simbolitzés un passat que t'acompanya encara i, en el meu cas, és aquesta capseta recoberta de vímet, que fa molts anys tinc per guardar fil i agulla, entre altres coses. També m'ha semblat molt suggerent la imatge de la papallona de la felicitat que voldries que anés desenvolupant la teva néta (amb blancs, com de tela brodada, em dona la idea de quelcom en gestació, del que pot esdevenir i no és encara)”

I va materialitzar la idea en el dibuix de la coberta!

caçapapallones de la voliaina de la felicitat

                                                                            
                                                                           gràcies, Núria!

Diumenge

La Mercè ha dit:

            —Què voleu que us digui? La majoria de les relacions es basen en mentides o veritats maquillades i, com deia l’àlies amb doble personalitat de la història del Cisquet, la mentida es un cabdell que augmenta sense que un se n’adoni i desfer-lo no resulta gens de fàcil.

El Cisquet ha dit:

—Jo proposo un ús de la xarxa que no s’amagui en l’anonimat ni en les mentides, que faciliti conèixer  sers humans, tot superant les barreres de l’espai geogràfic i optimitzant el temps.

Dissabte

Tot seguit va tancar l’ordinador. No volia alcavotes cibernètiques  que entressin a casa seva i que li fessin creure que darrere de qualsevol persona que l’abordés de nou hi trobaria la solució a la seva quimera. Va donar una ullada a la seva  habitació i va recordar que, quan era petita, si els seus pares la renyaven, deia “vull anar a casa”; casa, com aquell lloc conegut, segur, on només entra qui tu decideixes.

Divendres

 

Les paraules de <navegant> han tingut un poder erotitzant, evocador, suggerent, seductor, que m’han obert les portes a un món interior que, encara que sempre he reconegut com a ric, tenia racons per explorar.

            Arribat a aquest punt em pregunto: ¿la infidelitat via ciberespai consisteix en això, a conrear una empatia amb algú que no és la parella, a tenir fantasies o secrets propis...?